Entrevista Quico Tur al butlletí informatiu de Sant Andreu“Des que vaig començar a viatjar aprecio més Barcelona”
L'andreuenc Quico Tur va participar als Jocs Paralímpics de Pequín, celebrats a la capital xinesa el passat mes de setembre, en la modalitat de tennis amb cadira de rodes
Potser més que en els Jocs Olímpics convencionals, en els Paralímpics l'important és participar?
Potser sí, però jo a Pequín vaig lluitar al màxim. El que passa és que el tennis amb cadira de rodes és dels pocs esports per a discapacitats, en els Jocs Paralímpics, sense classificació segons la lesió que tinguis; la condició indispensable és que tothom ha de jugar amb cadira de rodes, ja siguin lesionats medul·lars, amputats d'una o dues cames, persones amb poliomelitis... I és clar, els qui acostumen a guanyar les medalles són els qui tenen menys discapacitat.
Als Jocs Paralímpics, vostè hi va competir en tennis individual i en dobles, oi?
Sí, en dobles vaig fer parella amb el gallec Álvaro Illobre.
Si vostè va néixer l'any 1977, quan van celebrar-se els Jocs Olímpics de Barcelona tenia quinze anys. Té records d'aquell esdeveniment?
Vaig anar amb la meva mare a la cerimònia de clausura dels Jocs Paralímpics de Barcelona, que es va fer a l'estadi de Montjuïc, i això que encara no havia tingut l'accident. Un amic meu del poble de la Costa Brava on estiuejava era discapacitat i em va engrescar perquè hi anés. Recordo que hi havia un ambient molt festiu, tant entre els atletes com entre els espectadors.
Quina impressió li va fer la ciutat de Pequín?
Molt bona. Vaig trobar la gent molt amable –si més no, ho era amb nosaltres, que anàvem vestits amb l'equip espanyol. La major part de llocs estan adaptats perquè els discapacitats hi puguin accedir, i això que és una ciutat molt gran; té una part més turística –la plaça Tiananmen, la Ciutat Prohibida, el Palau d´Estiu...–, però molts barris no ho són. M'agradaria tornar-hi!
Com valora l'accessibilitat a Barcelona?
Millora. Ens va molt bé que gairebé tot el transport públic estigui adaptat; la vida en cadira de rodes a Barcelona no té res a veure amb la de fa uns quants anys!
Potser sí, però jo a Pequín vaig lluitar al màxim. El que passa és que el tennis amb cadira de rodes és dels pocs esports per a discapacitats, en els Jocs Paralímpics, sense classificació segons la lesió que tinguis; la condició indispensable és que tothom ha de jugar amb cadira de rodes, ja siguin lesionats medul·lars, amputats d'una o dues cames, persones amb poliomelitis... I és clar, els qui acostumen a guanyar les medalles són els qui tenen menys discapacitat.
Als Jocs Paralímpics, vostè hi va competir en tennis individual i en dobles, oi?
Sí, en dobles vaig fer parella amb el gallec Álvaro Illobre.
Si vostè va néixer l'any 1977, quan van celebrar-se els Jocs Olímpics de Barcelona tenia quinze anys. Té records d'aquell esdeveniment?
Vaig anar amb la meva mare a la cerimònia de clausura dels Jocs Paralímpics de Barcelona, que es va fer a l'estadi de Montjuïc, i això que encara no havia tingut l'accident. Un amic meu del poble de la Costa Brava on estiuejava era discapacitat i em va engrescar perquè hi anés. Recordo que hi havia un ambient molt festiu, tant entre els atletes com entre els espectadors.
Quina impressió li va fer la ciutat de Pequín?
Molt bona. Vaig trobar la gent molt amable –si més no, ho era amb nosaltres, que anàvem vestits amb l'equip espanyol. La major part de llocs estan adaptats perquè els discapacitats hi puguin accedir, i això que és una ciutat molt gran; té una part més turística –la plaça Tiananmen, la Ciutat Prohibida, el Palau d´Estiu...–, però molts barris no ho són. M'agradaria tornar-hi!
Com valora l'accessibilitat a Barcelona?
Millora. Ens va molt bé que gairebé tot el transport públic estigui adaptat; la vida en cadira de rodes a Barcelona no té res a veure amb la de fa uns quants anys!
Vostè és nascut a Sant Andreu, on uns quants familiars seus han estat o són especialment coneguts perquè hi tenen o hi ha tingut botiga.
Sí, el meu besavi va obrir el primer forn de Sant Andreu el 1888, l'any de l'Exposició Universal de Barcelona; el meu pare també va ser forner i actualment segueix l'ofici un oncle. La meva mare va tenir durant molts anys una botiga al barri.
Quins indrets aprecia especialment de Sant Andreu, aquells on acostuma a passejar o a portar de visita els amics que vénen de fora?
El mercat de Sant Andreu, que em porta molt bons records de quan jo era petit.
I de la resta de la ciutat?
M'agraden molts llocs de Ciutat Vella: la Rambla, la plaça dels Àngels, on hi ha el Museu d'Art Contemporani, la plaça del Pi, la plaça Reial, la zona del Born… I sobretot el mar. Quan torno d'un viatge o algun vespre després d'entrenar, especialment si hi ha lluna plena, vaig a passejar a la platja, a la Barceloneta o a la Vila Olímpica. Barcelona és una ciutat molt bonica. Fa temps pensava: “A veure quin dia podré anar-me'n de Barcelona!”. Però des que he començat a viatjar aprecio més aquesta ciutat. He conegut ciutats magnífiques, com Sydney i Buenos Aires, i trobo que tenen un caràcter molt similar a Barcelona.
A més de jugar a tennis, té temps per fer altres activitats?
No gaire. Em passo el dia entrenant, competint, viatjant… Fa un cert temps vaig col·laborar en un programa de Ràdio Molins de Rei, un magazín on parlava de temes diversos. També faig de
monitor per a jugadors de tennis amb cadira de rodes a Barcelona Tennis Olímpic –les pistes que van ser l'escenari de les finals de les proves de tennis dels Jocs Olímpics de Barcelona, que es troben a la Vall d'Hebron–, i de tant en tant xerrades a les escoles.
Sí, el meu besavi va obrir el primer forn de Sant Andreu el 1888, l'any de l'Exposició Universal de Barcelona; el meu pare també va ser forner i actualment segueix l'ofici un oncle. La meva mare va tenir durant molts anys una botiga al barri.
Quins indrets aprecia especialment de Sant Andreu, aquells on acostuma a passejar o a portar de visita els amics que vénen de fora?
El mercat de Sant Andreu, que em porta molt bons records de quan jo era petit.
I de la resta de la ciutat?
M'agraden molts llocs de Ciutat Vella: la Rambla, la plaça dels Àngels, on hi ha el Museu d'Art Contemporani, la plaça del Pi, la plaça Reial, la zona del Born… I sobretot el mar. Quan torno d'un viatge o algun vespre després d'entrenar, especialment si hi ha lluna plena, vaig a passejar a la platja, a la Barceloneta o a la Vila Olímpica. Barcelona és una ciutat molt bonica. Fa temps pensava: “A veure quin dia podré anar-me'n de Barcelona!”. Però des que he començat a viatjar aprecio més aquesta ciutat. He conegut ciutats magnífiques, com Sydney i Buenos Aires, i trobo que tenen un caràcter molt similar a Barcelona.
A més de jugar a tennis, té temps per fer altres activitats?
No gaire. Em passo el dia entrenant, competint, viatjant… Fa un cert temps vaig col·laborar en un programa de Ràdio Molins de Rei, un magazín on parlava de temes diversos. També faig de
monitor per a jugadors de tennis amb cadira de rodes a Barcelona Tennis Olímpic –les pistes que van ser l'escenari de les finals de les proves de tennis dels Jocs Olímpics de Barcelona, que es troben a la Vall d'Hebron–, i de tant en tant xerrades a les escoles.
----------------------------
No hay comentarios:
Publicar un comentario