Brenton Cabello, a la contraportada del butlletí "informatiu" (ejem) de l'Ajuntament de Barcelona sobre Sant AndreuMiquel Pellicer - Nascut el 1981, és veí d’Alella, però des dels 12 anys neda al Club Natació Sant Andreu.
L’especialitat d’aquest nedador són els 200 metres estils. Bronze als Jocs del Mediterrani d’Almeria 2005, confessa que el seu èxit més gran és haver participat als Jocs Olímpics de Pequín
Després de tant d’esforç, finalment ha participat als Jocs Olímpics. Com ha anat l'experiència?
L'experiència ha estat increïble, perquè estar a la vila olímpica amb esportistes com Kobe Bryant, Rafa Nadal o Pau Gasol és una experiència interessant.
Però no li ha quedat una sensació agredolça?
Ha estat la millor experiència de la meva vida. L'any 2000 em vaig quedar a disset centèsimes per anar a Sidney i no vaig poder anar a Atenes per una lesió de clavícula. Era ara o mai. En l’aspecte físic, és clar que no estava en el meu millor moment, però això no obstant vaig preparar la temporada per fer la mínima per entrar als Jocs Olímpics i em vaig quedar a poc del rècord d'Espanya. En aquest sentit, fantàstic, però una setmana abans dels Jocs vaig entendre que no estava en el millor moment. La preparació se m'ha fet massa llarga i a la meva edat no et recuperes igual que quan tens vint anys.
A més a més han estat un Jocs Olímpics amb grans estrelles com Phelps...
Més d'un matí el tenia esmorzant a la mateixa taula que jo. Només el veia menjar pizza, pasta... La veritat és que el que ha fet és una cosa estratosfèrica: vuit medalles, set rècords del món i nedant amb una superioritat increïble.
Què fa que hi hagi la superioritat de països com els Estats Units o Austràlia?
Hi inverteixen molts diners i, en el cas d'Austràlia, és gairebé l'esport nacional. Vaig entrenar uns mesos en aquest país i en aquell període disposava de tres entrenadors de diferents estils que m'analitzaven i em corregien els errors. Entrenen molt menys, però amb més qualitat. Aquest hauria de ser el camí a casa nostra, però entenc que hi ha entrenadors que són reacis als canvis.
L'experiència ha estat increïble, perquè estar a la vila olímpica amb esportistes com Kobe Bryant, Rafa Nadal o Pau Gasol és una experiència interessant.
Però no li ha quedat una sensació agredolça?
Ha estat la millor experiència de la meva vida. L'any 2000 em vaig quedar a disset centèsimes per anar a Sidney i no vaig poder anar a Atenes per una lesió de clavícula. Era ara o mai. En l’aspecte físic, és clar que no estava en el meu millor moment, però això no obstant vaig preparar la temporada per fer la mínima per entrar als Jocs Olímpics i em vaig quedar a poc del rècord d'Espanya. En aquest sentit, fantàstic, però una setmana abans dels Jocs vaig entendre que no estava en el millor moment. La preparació se m'ha fet massa llarga i a la meva edat no et recuperes igual que quan tens vint anys.
A més a més han estat un Jocs Olímpics amb grans estrelles com Phelps...
Més d'un matí el tenia esmorzant a la mateixa taula que jo. Només el veia menjar pizza, pasta... La veritat és que el que ha fet és una cosa estratosfèrica: vuit medalles, set rècords del món i nedant amb una superioritat increïble.
Què fa que hi hagi la superioritat de països com els Estats Units o Austràlia?
Hi inverteixen molts diners i, en el cas d'Austràlia, és gairebé l'esport nacional. Vaig entrenar uns mesos en aquest país i en aquell període disposava de tres entrenadors de diferents estils que m'analitzaven i em corregien els errors. Entrenen molt menys, però amb més qualitat. Aquest hauria de ser el camí a casa nostra, però entenc que hi ha entrenadors que són reacis als canvis.
I ara, després de Pequín 2008?
Vull recuperar-me bé perquè els dos darrers anys he tingut un ritme fort, fins i tot m’he trencat en algun moment per forçar massa. Necessitaria un parell de mesos de descans, però no puc badar gaire, perquè vull estar a punt per a l'Europeu, els Jocs Del Mediterrani i el Mundial.
Dels títols que ha guanyat fins ara, amb quin es queda?
Indiscutiblement, el campionat d'Espanya, a Màlaga, el qual em va permetre fer la mínima per anar a Pequín. També vaig guanyar el campionat d'Europa júnior, però el meu objectiu eren els Jocs Olímpics. Encara recordo la sensació d'alegria mentre el meu germà m'abraçava a l'aigua. Va ser molt emotiu.
Ara que parla del seu germà, l'Alan comenta que un dels seus ídols és vostè. Quina sensació li produeix ser el seu referent?
Deixant de banda el fet que sigui el meu germà, ja és un orgull que algú es fixi en tu. El que fet que tots dos estiguem a dalt és molt especial. Estic molt content pels seus èxits i per les vegades que m'ha arribat a guanyar. Tenim una relació molt bona. Gràcies a l'Alan he arribat a fer bones marques, perquè entrenar junts és una gran motivació. El meu germà aquest any començarà la universitat i segurament jo hauré de sacrificar-me per adaptar-me als seus horaris.
Fora de la piscina, quins són els seus objectius?
Doncs he fet un MBA en Gestió Esportiva i és una forma d'apuntar el meu futur. Intentaré buscar “cosetes” que pugui fer en algun club per començar a agafar experiència. Amb tot aquest temps he pogut veure moltes coses, però m'agradaria gestionar algun poliesportiu pel Maresme.
I al Sant Andreu?
Estic des dels dotze anys en el mateix club i sé molt bé com va la casa. No estaria malament començar en el club de tota la vida. Ara per ara, però, tampoc em plantejo gaires coses, perquè encara vull continuar competint.
Vull recuperar-me bé perquè els dos darrers anys he tingut un ritme fort, fins i tot m’he trencat en algun moment per forçar massa. Necessitaria un parell de mesos de descans, però no puc badar gaire, perquè vull estar a punt per a l'Europeu, els Jocs Del Mediterrani i el Mundial.
Dels títols que ha guanyat fins ara, amb quin es queda?
Indiscutiblement, el campionat d'Espanya, a Màlaga, el qual em va permetre fer la mínima per anar a Pequín. També vaig guanyar el campionat d'Europa júnior, però el meu objectiu eren els Jocs Olímpics. Encara recordo la sensació d'alegria mentre el meu germà m'abraçava a l'aigua. Va ser molt emotiu.
Ara que parla del seu germà, l'Alan comenta que un dels seus ídols és vostè. Quina sensació li produeix ser el seu referent?
Deixant de banda el fet que sigui el meu germà, ja és un orgull que algú es fixi en tu. El que fet que tots dos estiguem a dalt és molt especial. Estic molt content pels seus èxits i per les vegades que m'ha arribat a guanyar. Tenim una relació molt bona. Gràcies a l'Alan he arribat a fer bones marques, perquè entrenar junts és una gran motivació. El meu germà aquest any començarà la universitat i segurament jo hauré de sacrificar-me per adaptar-me als seus horaris.
Fora de la piscina, quins són els seus objectius?
Doncs he fet un MBA en Gestió Esportiva i és una forma d'apuntar el meu futur. Intentaré buscar “cosetes” que pugui fer en algun club per començar a agafar experiència. Amb tot aquest temps he pogut veure moltes coses, però m'agradaria gestionar algun poliesportiu pel Maresme.
I al Sant Andreu?
Estic des dels dotze anys en el mateix club i sé molt bé com va la casa. No estaria malament començar en el club de tota la vida. Ara per ara, però, tampoc em plantejo gaires coses, perquè encara vull continuar competint.
No hay comentarios:
Publicar un comentario